‘La Donsayna’ (1845)

La Donsayna. Madrid : Imp. de Sanchiz, 1845. BVNP. Biblioteca Nicolau Primitiu

Josep Bernat i Baldoví
fou l’escriptor satíric valencià per antonomàsia. En la seua literatura s’incorporen moltíssims dels elements de la tradició satírica valenciana antiga, des d’auques fins a col·loquis, de romanços a epigrames. Conreà igualment els gèneres eròtic i festiu. Del primer, El virgo de Vicenteta, una obreta psicalíptica, que aconseguí gran fama entre els seus contemporanis i circulà en múltiples còpies manuscrites i altres tantes edicions clandestines, de moltes de les quals es conserven còpies en biblioteques públiques o de col·leccionistes. Aquest fet ens mostra una pràctica que, si fou generalitzada –com intuïm–, provaria l’important abast d’una literatura que, moltes vegades en valencià, i al marge dels canals oficials, eludia la censura a què estava sotmesa la producció impresa. En matèria festiva creà els primers llibrets de falla codificant i normalitzant la forma d’unes publicacions que tradicionalment s’enganxaven a les parets del voltant del muntó de trastos inservibles amb què es faria la foguera.
Josep Bernat i Baldoví, escritor satírico por antonomasia, se incorporan muchos de los elementos de la tradición satírica valenciana antigua, desde aucas a coloquios, de romances a epigramas. Cultivó igualmente los géneros erótico y festivo. Del primero, El virgo de Vicenteta, una obrita psicalíptica, que consiguió gran fama entre sus contemporáneos, circulando en múltiples copias manuscritas y otras tantas ediciones clandestinas. De algunas de ellas se conservan copias en bibliotecas públicas o de coleccionistas. Este hecho nos muestra una práctica que, si fue generalizada -como intuimos-, probaría el importante alcance de una literatura que, muchas veces en valenciano y al margen de los canales oficiales, eludía la censura a la que estaba sometida la producción impresa. En materia festiva creó los primeros llibrets de falla codificando y normalizando la forma de unas publicaciones que habían sido hasta entonces tradicionalmente enganchadas de las paredes alrededor del montón de trastos inservibles con que se haría la hoguera.
jokerjoker
No Comments

Post a Comment